Benvolgut Purnas,

M’ha fet pensar molt la frase de la teva carta que diu: “la normalitat és una ratlla tan fina que moltes vegades la traspassem sense adonar-nos-en”.

Raya  (ratlla, en català) sembla que ve del llatí RADIA i aquest de RADIUS. RADIUS, en llatí, significava, entre d’altres coses, ‘vara,  regla’. I què és una vara sinó un artefacte per mesurar? Fins i tot pot ser símbol d’autoritat.

La imatge que m’he fet de la mare de Pierre Rivière és, efectivament, de mala persona. La que m’he fet de Rivière, en canvi, és de persona amb bones intencions que actua amb mitjans dolents.

Al llibre primer de Les Metamorfosis, d’Ovidi, hi ha la famosa distinció entre les edats d’or, de plata, de  bronze i, finalment, la de ferro. L’única era criminal és la quarta; és quan apareixen les lleis i l’autoritat. Per què neix la necessitat legislativa? Per controlar les conseqüències del xoc d’interessos.

Quins interessos mouen la mare de Rivière? Bàsicament, econòmics. Tots els testimonis indiquen que la mare no parava de demanar més i més al seu marit.

Quins interessos mouen Rivière? Aconseguir la felicitat del seu pare. Com? Exterminant la font de les seves cabòries (assassinat de la mare –i de la germana, còmplice de la mare); construint-se una imatge tan monstruosa d’ell mateix que el pare no pugui patir per les conseqüències judicials que sap que li cauran (assassinat del germà).

És per això, suposo, que jo també vaig sentir –no sense angúnia- que estava contra la mare i a favor de Rivière. Això és matisable. Penso que la Justícia hagués pogut actuar sobre la mare pel fet que aquesta havia traspassat la ratlla del bé: avui, potser, tot el que va fer la mare al pare seria un cas de maltractament  psicològic. Però tot allò que em sembla raonable en Rivière se’n va en orris quan me l’imagino amb la destral. Són dicotomies diferents: bondat /maldat en intencions; bondat / maldat en mitjans per aconseguir el que es vol.

Ara bé, la Justícia ha d’actuar sobre Rivière? Hem dit que la normalitat és una línia, una ratlla, una  mesura. Com tota mesura, hi ha un agent al darrere que l’ha posat allà de manera convencional. Sembla, doncs, que la línia que separa l’assenyat del boig també és convencional. No sóc anarquista, ja m’està bé que hi hagi aquestes convencionalitats. Encara diria més: sort que en tenim! Estic d’acord amb la resolució del tribunal: Rivière està boig i, per tant, no pot ser condemnat a pena de mort. El problema que he tingut ha estat el següent: Rivière em sembla una persona d’una racionalitat extrema, d’una capacitat intel·lectual interessantíssima i d’una memòria envejable (envejada, de fet). Però hem de posar ratlles, Purnas! On aniríem a parar, sense cànons, vares, mesures i línies?

Pochons,

Burg