Leyer, llegir, leer, pensar, pensar, pensar, escribir, escriure, escribir, prexinar, imaginar, imaginar

Se muestran los artículos pertenecientes a Mayo de 2008.

03/05/2008

Martín y yo

Martín sabe hacer lo que yo no sé. Martín sabe conectar con las chicas. Entrarles, como se dice vulgarmente. Martín tiene una novia a la que adora, pero le encantan las fugacidades. El instante. Es el cazador que no dispara. El cazador al que le gusta cazar pero no matar. Martín sabe hacerlo, y me arrastra a mi. Pero yo sólo tengo un libro de Historia Antigua. No hay novia. Yo le sigo, y hasta formamos un equipo bueno para eso.

Martín clasifica, instruye, aturde y caza. Mejor dicho, no caza. Para él sólo hay una mujer humana, la suya. Las otras son mujeres piezas de caza, a las que no caza. A Martín le atraen las miradas, las piernas, le atrae el juego, la pasión y las posibilidades que despierta. Martín es fiel a su mujer, a la que adora, porque sabe que podría no serlo. Y yo, con mi libro de historia antigua, vivo en sus cazas la terrible sensación de ser todo lo contrario. Martín es mi pasión. Martín es mi forma de atraer. Martín es todo lo que yo no soy. Y por eso mismo, tengo que dar carnaza a la parte predadora de mi. Más allá de los etruscos. Tan más allá, que en el fondo, uno acaba siempre queriendo lo que no tiene.

Y viceversa.

purnas

Etiquetas: , , ,

Menéame Sábado, 03 de Mayo de 2008 14:42 Enlace permanente. Tema: No hay comentarios. Comentar.

El desig a "La dorada manzana del eterno deseo", de Milan Kundera

Martin està casat. Té dona i n’està enamorat. Però penso que Milan Kundera, a “La dorada manzana del eterno deseo”, no s’interessa per aquest amor. Posa èmfasi en un altre tipus de sentiment: el desig. El subjecte d’aquest sentiment també és Martin. I l’objecte n’és qualsevol dona bonica. Martin coneix el contrari de la bellesa: la lletjor. I en diu: “la fealdad tiene en nuestro mundo su función positiva. Nadie quiere pasar mucho tiempo en ningún sitio, la gente se da prisa por irse de todas partes y así se logra el ritmo de vida deseado” (p. 61). Per tant, la bellesa exterior provoca l’estabilitat, la immobilitat i la contemplació. No sembla que a Martin li atregui el físic de la seva dona. N’està enamorat i en valora l’interior. Per això busca l’atracció en altres dones; però no li és infidel: ni s’enamora de les altres ni arriba a tenir-hi relacions sexuals.

El pla d’atac de Martin s’articula en quatre etapes: La detenció d’una dona que ha despertat el seu interès. L’enregistrament d’aquella coneixença per a un possible contacte en el futur. El contacte, amb què estableix algun tipus de relació amb la dona enregistrada. I l’última etapa (que no queda clarament definida) dedueixo que consisteix a tenir-hi relacions sexuals. Com ja he dit abans, no sembla que arribi mai a aquesta quarta etapa (que ni tan sols té etiqueta).

El narrador, company d’aventures de Martin, es queixa que el seu amic es quedi, molt sovint, en les dues primeres etapes del flirteig: la detenció i l’enregistrament. El posa nerviós que ja en tingui prou amb l’apropament a la dona desitjada, que l’“eterno acoso  a las mujeres” (p. 69) sigui, de fet, el seu objectiu.

La reflexió sobre el segon relat d’El libro de los amores ridículos m’ha provocat dues preguntes. Martin és l’etern seductor de la dona o l’etern seduït pel desig? No sé si flirteja per justificar el seu desig o si el desig li ve donat pel flirteig amb les dones. Potser tot es redueix a una única qüestió.

Etiquetas: , , ,

Menéame Sábado, 03 de Mayo de 2008 14:56 Enlace permanente. Tema: No hay comentarios. Comentar.



Temas

Archivos

Enlaces

De Creatione

De Impedimentis

De Lingua

De Littera